Archivo de la etiqueta: Democracia

Temps de silenci

Alguns encara enyoren amb fervor el temps del silenci, quan ningú no gosava parlar alt. Alguns encara enyoren el silenci dels corders, quan ningú no podia eixir-se’n del ramat. Alguns encara enyoren els temps del “salgan con los brazos en alto y el carnet en la boca“.

Per això, hui han presentat unaa llei innecessària, inútil i, sobretot, una llei que, per descomptat, serà breu. L’anomenada Llei de Seguretat Ciutadana, però que tots coneguem com la “Llei Mordassa”. Una llei que lleva drets elementals, com el d’expressió o el de manifestació. Que fa més arbitrària que mai la qualificació de les infranccions, castigades en una forquilla que va dels 100 als 600.000€. (Sí, has llegit bé, 600.000€). Que debilita les garanties dels ciutadans enfront de l’Administració.

Deia Montesquieu que: “Les lleis innecessàries debiliten les necessariés”. I esta és una llei que no demanava ningú. Només els que tenen por de la llibertat. Però el temps del silenci ja ha passat i els corders ja no volem belar amb mansuetud. Volem cridar ben fort, ben alt, ben clar: NO, NO i NO a esta “llei Mordassa”.

Vos deixe l’enllaç amb video de la nostra intervenció:

Temps de silenci

Alguns encara enyoren amb fervor el temps del silenci, quan ningú no gosava parlar alt. Alguns encara enyoren el silenci dels corders, quan ningú no podia eixir-se’n del ramat. Alguns encara enyoren els temps del “salgan con los brazos en alto y el carnet en la boca“.

Per això, hui han presentat unaa llei innecessària, inútil i, sobretot, una llei que, per descomptat, serà breu. L’anomenada Llei de Seguretat Ciutadana, però que tots coneguem com la “Llei Mordassa”. Una llei que lleva drets elementals, com el d’expressió o el de manifestació. Que fa més arbitrària que mai la qualificació de les infranccions, castigades en una forquilla que va dels 100 als 600.000€. (Sí, has llegit bé, 600.000€). Que debilita les garanties dels ciutadans enfront de l’Administració.

Deia Montesquieu que: “Les lleis innecessàries debiliten les necessariés”. I esta és una llei que no demanava ningú. Només els que tenen por de la llibertat. Però el temps del silenci ja ha passat i els corders ja no volem belar amb mansuetud. Volem cridar ben fort, ben alt, ben clar: NO, NO i NO a esta “llei Mordassa”.

Vos deixe l’enllaç amb video de la nostra intervenció:

Temps de silenci

Alguns encara enyoren amb fervor el temps del silenci, quan ningú no gosava parlar alt. Alguns encara enyoren el silenci dels corders, quan ningú no podia eixir-se’n del ramat. Alguns encara enyoren els temps del “salgan con los brazos en alto y el carnet en la boca“.

Per això, hui han presentat unaa llei innecessària, inútil i, sobretot, una llei que, per descomptat, serà breu. L’anomenada Llei de Seguretat Ciutadana, però que tots coneguem com la “Llei Mordassa”. Una llei que lleva drets elementals, com el d’expressió o el de manifestació. Que fa més arbitrària que mai la qualificació de les infranccions, castigades en una forquilla que va dels 100 als 600.000€. (Sí, has llegit bé, 600.000€). Que debilita les garanties dels ciutadans enfront de l’Administració.

Deia Montesquieu que: “Les lleis innecessàries debiliten les necessariés”. I esta és una llei que no demanava ningú. Només els que tenen por de la llibertat. Però el temps del silenci ja ha passat i els corders ja no volem belar amb mansuetud. Volem cridar ben fort, ben alt, ben clar: NO, NO i NO a esta “llei Mordassa”.

Vos deixe l’enllaç amb video de la nostra intervenció:

Carta abierta a Celia Villalobos

Antes que nada, lo confieso: si defender el bienestar del pueblo valenciano es ser un payaso, soy un payaso. Y no voy a parar hasta que tengamos una financiación justa que lo garantice.

Es un honor para mí que Celia Villalobos me diga payaso. En mi pueblo, en Sueca, desde hace ya 25 años hacemos la Mostra Internacional de MiM, en la que participan muchos “payasos”. Si la señora Celia Villalobos la conociera -y desde aquí la invito a venir-, sabría que esos payasos son gente honesta, honrada, trabajadora y culta. Exactamente lo contrario que algunos “Bigotes” de su partido.

Exactamente lo contrario que los políticos de su partido. Al mismo tiempo que yo intervenía en el Congreso para rechazar estos Presupuestos Generales del Estado para 2015, en las Cortes Valencianas, el PP rechazaba una propuesta de Compromís para iniciar un proceso judicial por la infrafinanciación contra el gobierno del Estado.

Sí, el mismo partido que cuando gobernaba Zapatero no se cansó de repetir una y otra vez que el gobierno central nos discriminaba con la financiación.

Sí, el mismo partido que, después, cuando ya gobernaban los suyos en Madrid, ha retirado hasta cuatro veces -dejando una institución tan honorable como las Corts valencianas en el más absoluto ridículo- una reforma del Estatut que contaba con el apoyo los grupos de la cámara para pedir algo tan sencillo como que las inversiones del Estado en nuestro territorio representen el mismo porcentaje que la población.

Sí, el mismo partido que calla o brama según quien mande en Madrid, mientras los valencianos recibimos reiteradamente la mitad de inversiones per cápita de la media del Estado. Mientras los valencianos tenemos una financiación que no llega a cubrir ni siquiera los gastos en Sanidad y Educación. Y el mismo partido que, aún así, nos saquea esas migas de financiación que nos llegan desviándolas para los “amiguitos del alma” en “tarjetas black”, como mis compañeros de Compromís en las Cortes han denunciado ante los Tribunales y su partido, ese de gente tan seria y decorosa, se niega a acatar la Ley y hacer públicos los gastos de caja fija.

Porque con la financiación nos jugamos nuestro bienestar. Porque es dinero para Dependencia, donde estamos a la cola; para crear una red de guarderías públicas de 0 a 3 años, para invertir en investigación y desarrollo; para fomentar una industria innovadora … porque ya basta de ser la única comunidad autónoma que, estando por debajo en el promedio de renta del Estado, paga como si estuviera por arriba. Es decir, que somos pobres y nos hacen pagar como ricos. Basta.

¿Es ese un partido honesto, honrado y trabajador? Si el contrario de ser del PP es ser un payaso, lo soy. Y con mucho orgullo.

Carta abierta a Celia Villalobos

Antes que nada, lo confieso: si defender el bienestar del pueblo valenciano es ser un payaso, soy un payaso. Y no voy a parar hasta que tengamos una financiación justa que lo garantice.

Es un honor para mí que Celia Villalobos me diga payaso. En mi pueblo, en Sueca, desde hace ya 25 años hacemos la Mostra Internacional de MiM, en la que participan muchos “payasos”. Si la señora Celia Villalobos la conociera -y desde aquí la invito a venir-, sabría que esos payasos son gente honesta, honrada, trabajadora y culta. Exactamente lo contrario que algunos “Bigotes” de su partido.

Exactamente lo contrario que los políticos de su partido. Al mismo tiempo que yo intervenía en el Congreso para rechazar estos Presupuestos Generales del Estado para 2015, en las Cortes Valencianas, el PP rechazaba una propuesta de Compromís para iniciar un proceso judicial por la infrafinanciación contra el gobierno del Estado.

Sí, el mismo partido que cuando gobernaba Zapatero no se cansó de repetir una y otra vez que el gobierno central nos discriminaba con la financiación.

Sí, el mismo partido que, después, cuando ya gobernaban los suyos en Madrid, ha retirado hasta cuatro veces -dejando una institución tan honorable como las Corts valencianas en el más absoluto ridículo- una reforma del Estatut que contaba con el apoyo los grupos de la cámara para pedir algo tan sencillo como que las inversiones del Estado en nuestro territorio representen el mismo porcentaje que la población.

Sí, el mismo partido que calla o brama según quien mande en Madrid, mientras los valencianos recibimos reiteradamente la mitad de inversiones per cápita de la media del Estado. Mientras los valencianos tenemos una financiación que no llega a cubrir ni siquiera los gastos en Sanidad y Educación. Y el mismo partido que, aún así, nos saquea esas migas de financiación que nos llegan desviándolas para los “amiguitos del alma” en “tarjetas black”, como mis compañeros de Compromís en las Cortes han denunciado ante los Tribunales y su partido, ese de gente tan seria y decorosa, se niega a acatar la Ley y hacer públicos los gastos de caja fija.

Porque con la financiación nos jugamos nuestro bienestar. Porque es dinero para Dependencia, donde estamos a la cola; para crear una red de guarderías públicas de 0 a 3 años, para invertir en investigación y desarrollo; para fomentar una industria innovadora … porque ya basta de ser la única comunidad autónoma que, estando por debajo en el promedio de renta del Estado, paga como si estuviera por arriba. Es decir, que somos pobres y nos hacen pagar como ricos. Basta.

¿Es ese un partido honesto, honrado y trabajador? Si el contrario de ser del PP es ser un payaso, lo soy. Y con mucho orgullo.

Carta oberta a Celia Villalobos

Primer de tot, ho confesse: si defensar el benestar del poble valencià és ser un pallasso, sóc un pallasso. I no pararé fins que tinguem un finançament just que el garantisca.

És un honor per a mi que Celia Villalobos em diga pallasso. Al meu poble, a Sueca, des de fa ja 25 anys fem la Mostra Internacional de MiM, en la qual participen molts “pallassos”. Si la senyora Celia Villalobos la coneguera –i des d’ací la convide a vindre-, sabria que eixos pallassos són gent honesta, honrada, treballadora i culta. Exactament el contrari que alguns “Bigotes” del seu partit.

Exactament el contrari que els polítics del seu partit. Al mateix temps que jo intervenia en el Congrés per rebutjar aquests Pressupostos Generals de l’Estat per a 2015, a les Corts Valencianes, el PP rebutjava una proposta de Compromís per iniciar un procés judicial per l’infrafinançament contra el govern de l’Estat.

Sí, el mateix partit que quan governava Zapatero no es va cansar de repetir una vegada i altra que el govern central ens discriminava amb el finançament.

Sí, el mateix partit que, després, quan ja governaven els seus a Madrid, ha retirat fins a quatre vegades –deixant una institució tan honorable com les Corts valencianes en el més absolut ridícul- una reforma de l’Estatut que comptava amb el suport dels grups de la cambra per demanar una cosa tan senzilla com que les inversions de l’Estat al nostre territori representen el mateix percentatge que la població.

Sí, el mateix partit que calla o brama segons qui mane a Madrid, mentre els valencians rebem reiteradament la meitat d’inversions per càpita de la mitjana de l’Estat. Mentre els valencians tenim un finançament que no arriba a cobrir ni tan sols les despeses en Sanitat i Educació. I el mateix partit que, encara i tot, ens saqueja eixes molles de finançament que ens arriben desviant-les per als “amiguitos del alma” en “targetes black”, com els meus companys de Compromís a les Corts han denunciat davant dels Tribunals i el seu partit, eixe de gent tan seriosa i decorosa, es nega a acatar la Llei i fer públiques les despeses de caixa fixa.

Perquè amb el finançament ens juguem el nostre benestar. Perquè són diners per a Dependència, on estem a la cua; per crear una xarxa d’escoletes públiques de 0 a 3 anys, per invertir en investigació i desenvolupament; per fomentar una indústria innovadora… perquè ja n’hi ha prou de ser l’única comunitat autònoma que, estant per baix en la mitjana de renda de l’Estat, paga com si estiguera per dalt. És a dir, que som pobres i ens fan pagar com a rics. Ja n’hi ha prou.

És eixe un partit honest, honrat i treballador? Si el contrari de ser del PP és ser un pallasso, ho sóc. I amb molt d’orgull.

Carta oberta a Celia Villalobos

Primer de tot, ho confesse: si defensar el benestar del poble valencià és ser un pallasso, sóc un pallasso. I no pararé fins que tinguem un finançament just que el garantisca.

És un honor per a mi que Celia Villalobos em diga pallasso. Al meu poble, a Sueca, des de fa ja 25 anys fem la Mostra Internacional de MiM, en la qual participen molts “pallassos”. Si la senyora Celia Villalobos la coneguera –i des d’ací la convide a vindre-, sabria que eixos pallassos són gent honesta, honrada, treballadora i culta. Exactament el contrari que alguns “Bigotes” del seu partit.

Exactament el contrari que els polítics del seu partit. Al mateix temps que jo intervenia en el Congrés per rebutjar aquests Pressupostos Generals de l’Estat per a 2015, a les Corts Valencianes, el PP rebutjava una proposta de Compromís per iniciar un procés judicial per l’infrafinançament contra el govern de l’Estat.

Sí, el mateix partit que quan governava Zapatero no es va cansar de repetir una vegada i altra que el govern central ens discriminava amb el finançament.

Sí, el mateix partit que, després, quan ja governaven els seus a Madrid, ha retirat fins a quatre vegades –deixant una institució tan honorable com les Corts valencianes en el més absolut ridícul- una reforma de l’Estatut que comptava amb el suport dels grups de la cambra per demanar una cosa tan senzilla com que les inversions de l’Estat al nostre territori representen el mateix percentatge que la població.

Sí, el mateix partit que calla o brama segons qui mane a Madrid, mentre els valencians rebem reiteradament la meitat d’inversions per càpita de la mitjana de l’Estat. Mentre els valencians tenim un finançament que no arriba a cobrir ni tan sols les despeses en Sanitat i Educació. I el mateix partit que, encara i tot, ens saqueja eixes molles de finançament que ens arriben desviant-les per als “amiguitos del alma” en “targetes black”, com els meus companys de Compromís a les Corts han denunciat davant dels Tribunals i el seu partit, eixe de gent tan seriosa i decorosa, es nega a acatar la Llei i fer públiques les despeses de caixa fixa.

Perquè amb el finançament ens juguem el nostre benestar. Perquè són diners per a Dependència, on estem a la cua; per crear una xarxa d’escoletes públiques de 0 a 3 anys, per invertir en investigació i desenvolupament; per fomentar una indústria innovadora… perquè ja n’hi ha prou de ser l’única comunitat autònoma que, estant per baix en la mitjana de renda de l’Estat, paga com si estiguera per dalt. És a dir, que som pobres i ens fan pagar com a rics. Ja n’hi ha prou.

És eixe un partit honest, honrat i treballador? Si el contrari de ser del PP és ser un pallasso, ho sóc. I amb molt d’orgull.