Archivo de la etiqueta: economia

México: Automóvil, sector estratégico (Grupo Andrade y otros)

El automóvil sector estratégico en México

Las cifras e inversiones del sector del automóvil

El sector del automóvil se ha convertido en los últimos años en un sector estratégico para la economía mexicana llegando a tener crecimientos del 20% en la venta de autos.

venta_autos_grupo_andradeMéxico es por si solo una gran fábrica de autos que se exportan a toda Latinoamérica, EEUU principalmente con cuotas de crecimiento que no se habían visto hasta ahora. El mercado interior no es menos como indican las ventas entre enero y mayo de este año, más de 500.000 autos ligeros salieron de las fábricas con nuevo propietario, según los datos que aporta AMIA y AMDA. Si hablamos por marcas, Nissan fue la marca más vendida en este tiempo, a la que siguió General Motors y Volkswagen, marcas lideres en otros mercados como el americano y europeo.

Las exportaciones a EEUU subieron un 15.2% interanual en el primer trimestre del año y un sector que está en alza han atraido millones de dólares en inversiones de fábricas que dan y darán trabajo a miles de mexicanos en breve tiempo. En los últimos meses marcas como Ford, Toyota, Nissan, Audi y BMW han anunciado inversiones superiores a los 6.000 millones de dólares con fábricas en estados tan importantes como Coahuila para General Motors o Nissan en Jalisco, esta última con una inversión de 150 millones de pesos.

En los primeros meses del año la clasificación de la venta por marcas se distribuyó de la siguiente forma: Nissan el 26.3%, General Motors el 18.8%, Volkswagen el 16.8%, Fiat llegó a los 7.7% y Ford se situó en el 6.8% de las ventas totales, el resto de marcas que se venden en el país se situó por debajo del 6%.

El Grupo Andrade y otros, los mayores compradores

Además de estos datos aportados sobre la venta de coches hay que tener en cuenta el alto volumen de compra destinado al alquiler y la reventa en concesionarios, empresas como el Grupo Andrade , liderada por Angel Mieres Zimmermann, formada por diferentes marcas como: Ford, Hyundi, Suzuki, Seat, Peugot, Fiat, Chrysler, Chevrolet o Volkswagen entre otras hacen que las ventas de coches se hayan convertido en México en un sector estratégico tanto a nivel interno como en cifras de exportación.

El Grupo Andrade vende más de 22.000 unidades al año en todas las marcas que representa en México de los que 3.000 son camiones y autobuses, por lo que han llegado a representar un 12% de la carga y el pasaje nacional en 2014, además controla 23 distribuidoras-concesionarios en el país lo que le permite ser uno de los mayores compradores de vehículos de México a las armadoras.

Ficha Grupo Andrade

Web Grupo Andrade

Facebook Grupo Andrade

Twitter Grupo Andrade

Aboutme Grupo Andrade

Pagar per no usar

Ahir el PP (tot i que en privat algun diputat em digué que tenia tota la raó), es va posar de nou al costat de l’oligopoli elèctric i d’esquena al teixit productiu valencià, rebutjant una proposició de Compromís que pretenia posar remei a una nova estafa de les elèctriques.

M’explique. Hi ha moltes cooperatives, magatzems, almàsseres, cellers al nostre territori que tenen l’activitat concentrada en uns mesos: les que treballen amb oli, taronja o vi, per posar exemples. En eixos mesos necessiten tindre la maquinària treballant a ple rendiment i, per això, contracten amb la distribuïdora elèctrica la màxima potència. Però quan s’acaba l’activitat, perquè ja no hi ha taronja, s’ha premsat tota l’oliva o el raïm, ja no necessiten tindre tanta potència, perquè ja no hi ha activitat més enllà de les oficines o la venta de productes. Però no poden contractar una potència més baixa, perquè la llei (feta pels encarregats de l’oligopoli elèctric) ho impedeix. Només es pot canviar una vegada a l’any. Per tant, si, arribats al mes d’abril, quan ja no hi ha activitat, contracten una potència més baixa, quan arribe octubre, que necessiten més potència, no ho podran fer. I així obliguen que ningú no puga canviar de potencia i a pagar el mateix en els mesos de màxima activitat i en els de baixa o nul·la. L’estafa està servida.

Per posar un exemple, conec el cas de la cooperativa de la Jana, un poble del Maestrat, que, quan han acabat de premsar les olives, han de seguir pagant 1.000 € al mes per una potència que no necessiten. Açò, és clar, carrega uns costos en els seus balanços absolutament estèrils. I després, el PP, parla de ser competitius.

Pagar per no usar

Ahir el PP (tot i que en privat algun diputat em digué que tenia tota la raó), es va posar de nou al costat de l’oligopoli elèctric i d’esquena al teixit productiu valencià, rebutjant una proposició de Compromís que pretenia posar remei a una nova estafa de les elèctriques.

M’explique. Hi ha moltes cooperatives, magatzems, almàsseres, cellers al nostre territori que tenen l’activitat concentrada en uns mesos: les que treballen amb oli, taronja o vi, per posar exemples. En eixos mesos necessiten tindre la maquinària treballant a ple rendiment i, per això, contracten amb la distribuïdora elèctrica la màxima potència. Però quan s’acaba l’activitat, perquè ja no hi ha taronja, s’ha premsat tota l’oliva o el raïm, ja no necessiten tindre tanta potència, perquè ja no hi ha activitat més enllà de les oficines o la venta de productes. Però no poden contractar una potència més baixa, perquè la llei (feta pels encarregats de l’oligopoli elèctric) ho impedeix. Només es pot canviar una vegada a l’any. Per tant, si, arribats al mes d’abril, quan ja no hi ha activitat, contracten una potència més baixa, quan arribe octubre, que necessiten més potència, no ho podran fer. I així obliguen que ningú no puga canviar de potencia i a pagar el mateix en els mesos de màxima activitat i en els de baixa o nul·la. L’estafa està servida.

Per posar un exemple, conec el cas de la cooperativa de la Jana, un poble del Maestrat, que, quan han acabat de premsar les olives, han de seguir pagant 1.000 € al mes per una potència que no necessiten. Açò, és clar, carrega uns costos en els seus balanços absolutament estèrils. I després, el PP, parla de ser competitius.

Pagar per no usar

Ahir el PP (tot i que en privat algun diputat em digué que tenia tota la raó), es va posar de nou al costat de l’oligopoli elèctric i d’esquena al teixit productiu valencià, rebutjant una proposició de Compromís que pretenia posar remei a una nova estafa de les elèctriques.

M’explique. Hi ha moltes cooperatives, magatzems, almàsseres, cellers al nostre territori que tenen l’activitat concentrada en uns mesos: les que treballen amb oli, taronja o vi, per posar exemples. En eixos mesos necessiten tindre la maquinària treballant a ple rendiment i, per això, contracten amb la distribuïdora elèctrica la màxima potència. Però quan s’acaba l’activitat, perquè ja no hi ha taronja, s’ha premsat tota l’oliva o el raïm, ja no necessiten tindre tanta potència, perquè ja no hi ha activitat més enllà de les oficines o la venta de productes. Però no poden contractar una potència més baixa, perquè la llei (feta pels encarregats de l’oligopoli elèctric) ho impedeix. Només es pot canviar una vegada a l’any. Per tant, si, arribats al mes d’abril, quan ja no hi ha activitat, contracten una potència més baixa, quan arribe octubre, que necessiten més potència, no ho podran fer. I així obliguen que ningú no puga canviar de potencia i a pagar el mateix en els mesos de màxima activitat i en els de baixa o nul·la. L’estafa està servida.

Per posar un exemple, conec el cas de la cooperativa de la Jana, un poble del Maestrat, que, quan han acabat de premsar les olives, han de seguir pagant 1.000 € al mes per una potència que no necessiten. Açò, és clar, carrega uns costos en els seus balanços absolutament estèrils. I després, el PP, parla de ser competitius.

Lídia i el Fons de Competitivitat

Hui al Congrés, he explicat dos històries, aparentment sense cap nexe en comú, en el debat sobre el Fons de Competitivitat. Un fons destinat a anivellar i garantir la suficiència en el finançament i reduir les desigualtats de finançament per càpita entre diferents Comunitats Autònomes. Clar i valencià, un fons destinat a pal·liar l’infrafinançament que patim valencians, canaris, balears, catalans, murcians i madrilenys.

La primera era la història de Lidia Granell, de Sueca, que pateix d’esclerosi múltiple des de fa 21 anys, el que li provoca una discapacitat del 79%. Lidia no pot menjar, esta postrada en un llit, apenes traga el triturat, no parla, a vegades s’atraganta i pareix que s’ofegue. Necessita ajuda per fer qualsevol activitat de la vida normal: menjar, beure, vestir-se, anar al servei, camviar de posició en el llit… La Conselleria li va rebaixar l’ajuda que rebia per la Llei de Dependència de 350€ mensuals, a només 20€!!!!

La segona història és kafkiana. En 2011, l’aleshores conseller d’Economia valencià del PP, Gerardo Camps, amenaçava amb demadar al Govern Central justament per no pagar l’esmentat Fons de Competitivitat. Passaren les eleccions, guanyà el PP i… el silenci.

Enguany, el nou Conseller valencià del PP, ha inclòs en els pressupostos de la Generalitat, en el apartat d’ingressos, 1.057 milions del Fons de Competitivitat, que el Govern del PP ja ha dit que no va a pagar.

I hui el PP (tots els diputats valencians del PP) han votat en contra que se’ns pague eixe Fons ja. És a dir d’allò que demanen els seus companys a València. Kafka en estat pur. Ridícul espantós.

Uns diners que no oblidem, no són del govern, són de totes i tots els valencians. Uns diners que representen mestres, metges, ajudes a dependents, infraestructures…

A quantes Lidies podríem ajudar enguany si pagaren el fons de competitivitat?

A quantes Lidies podríem tractar amb dignitat si els valencians tinguerem un finançament digne i no un espoli, una confiscació?

Hui el PP, novament, ha votat contra els ciutadans que diu representar. Ha votat contra els valencians.

Hui el PP ha seguit ofrenant glòries al seu partit a costa de tots els valencians. Ací teniu la intervenció nostra:

Lídia i el Fons de Competitivitat

Hui al Congrés, he explicat dos històries, aparentment sense cap nexe en comú, en el debat sobre el Fons de Competitivitat. Un fons destinat a anivellar i garantir la suficiència en el finançament i reduir les desigualtats de finançament per càpita entre diferents Comunitats Autònomes. Clar i valencià, un fons destinat a pal·liar l’infrafinançament que patim valencians, canaris, balears, catalans, murcians i madrilenys.

La primera era la història de Lidia Granell, de Sueca, que pateix d’esclerosi múltiple des de fa 21 anys, el que li provoca una discapacitat del 79%. Lidia no pot menjar, esta postrada en un llit, apenes traga el triturat, no parla, a vegades s’atraganta i pareix que s’ofegue. Necessita ajuda per fer qualsevol activitat de la vida normal: menjar, beure, vestir-se, anar al servei, camviar de posició en el llit… La Conselleria li va rebaixar l’ajuda que rebia per la Llei de Dependència de 350€ mensuals, a només 20€!!!!

La segona història és kafkiana. En 2011, l’aleshores conseller d’Economia valencià del PP, Gerardo Camps, amenaçava amb demadar al Govern Central justament per no pagar l’esmentat Fons de Competitivitat. Passaren les eleccions, guanyà el PP i… el silenci.

Enguany, el nou Conseller valencià del PP, ha inclòs en els pressupostos de la Generalitat, en el apartat d’ingressos, 1.057 milions del Fons de Competitivitat, que el Govern del PP ja ha dit que no va a pagar.

I hui el PP (tots els diputats valencians del PP) han votat en contra que se’ns pague eixe Fons ja. És a dir d’allò que demanen els seus companys a València. Kafka en estat pur. Ridícul espantós.

Uns diners que no oblidem, no són del govern, són de totes i tots els valencians. Uns diners que representen mestres, metges, ajudes a dependents, infraestructures…

A quantes Lidies podríem ajudar enguany si pagaren el fons de competitivitat?

A quantes Lidies podríem tractar amb dignitat si els valencians tinguerem un finançament digne i no un espoli, una confiscació?

Hui el PP, novament, ha votat contra els ciutadans que diu representar. Ha votat contra els valencians.

Hui el PP ha seguit ofrenant glòries al seu partit a costa de tots els valencians. Ací teniu la intervenció nostra:

Lídia i el Fons de Competitivitat

Hui al Congrés, he explicat dos històries, aparentment sense cap nexe en comú, en el debat sobre el Fons de Competitivitat. Un fons destinat a anivellar i garantir la suficiència en el finançament i reduir les desigualtats de finançament per càpita entre diferents Comunitats Autònomes. Clar i valencià, un fons destinat a pal·liar l’infrafinançament que patim valencians, canaris, balears, catalans, murcians i madrilenys.

La primera era la història de Lidia Granell, de Sueca, que pateix d’esclerosi múltiple des de fa 21 anys, el que li provoca una discapacitat del 79%. Lidia no pot menjar, esta postrada en un llit, apenes traga el triturat, no parla, a vegades s’atraganta i pareix que s’ofegue. Necessita ajuda per fer qualsevol activitat de la vida normal: menjar, beure, vestir-se, anar al servei, camviar de posició en el llit… La Conselleria li va rebaixar l’ajuda que rebia per la Llei de Dependència de 350€ mensuals, a només 20€!!!!

La segona història és kafkiana. En 2011, l’aleshores conseller d’Economia valencià del PP, Gerardo Camps, amenaçava amb demadar al Govern Central justament per no pagar l’esmentat Fons de Competitivitat. Passaren les eleccions, guanyà el PP i… el silenci.

Enguany, el nou Conseller valencià del PP, ha inclòs en els pressupostos de la Generalitat, en el apartat d’ingressos, 1.057 milions del Fons de Competitivitat, que el Govern del PP ja ha dit que no va a pagar.

I hui el PP (tots els diputats valencians del PP) han votat en contra que se’ns pague eixe Fons ja. És a dir d’allò que demanen els seus companys a València. Kafka en estat pur. Ridícul espantós.

Uns diners que no oblidem, no són del govern, són de totes i tots els valencians. Uns diners que representen mestres, metges, ajudes a dependents, infraestructures…

A quantes Lidies podríem ajudar enguany si pagaren el fons de competitivitat?

A quantes Lidies podríem tractar amb dignitat si els valencians tinguerem un finançament digne i no un espoli, una confiscació?

Hui el PP, novament, ha votat contra els ciutadans que diu representar. Ha votat contra els valencians.

Hui el PP ha seguit ofrenant glòries al seu partit a costa de tots els valencians. Ací teniu la intervenció nostra.

Cal que naixen flors a cada instant

Este el títol d’una preciosa cançó de Llach, de finals dels anys 60, que sempre està d’actualitat. Hui a Grècia, mor la flor negra de l’austericidi i naix la flor blanca de la dignitat i la solidaritat.

Hui a Grècia, Alexis Tsipras i Syriza han fet història. Han aconseguit, amb el seu resultat, que moltísima gent d’arreu d’Europa siga esta nit més feliç i torne a creure que les coses comencen a canviar en el vell continent. Estic molt content, molt feliç, molt esperançat.

Cal que naixen flors a cada instant

Este el títol d’una preciosa cançó de Llach, de finals dels anys 60, que sempre està d’actualitat. Hui a Grècia, mor la flor negra de l’austericidi i naix la flor blanca de la dignitat i la solidaritat.

Hui a Grècia, Alexis Tsipras i Syriza han fet història. Han aconseguit, amb el seu resultat, que moltísima gent d’arreu d’Europa siga esta nit més feliç i torne a creure que les coses comencen a canviar en el vell continent. Estic molt content, molt feliç, molt esperançat.

Cal que naixen flors a cada instant

Este el títol d’una preciosa cançó de Llach, de finals dels anys 60, que sempre està d’actualitat. Hui a Grècia, mor la flor negra de l’austericidi i naix la flor blanca de la dignitat i la solidaritat.

Hui a Grècia, Alexis Tsipras i Syriza han fet història. Han aconseguit, amb el seu resultat, que moltísima gent d’arreu d’Europa siga esta nit més feliç i torne a creure que les coses comencen a canviar en el vell continent. Estic molt content, molt feliç, molt esperançat.